Fa anys el cineasta Werner Herzog es va posar a caminar i a escriure. Desde Munic li havien arribat notícies que una amiga seva a París estava greument malalta. Herzog, en lloc de precipitar-se cap a l'avió o solcar perilloses autopistes hivernals d'Alemanya, va decidir arribar a París caminant, com si les seves passes poguessin conjurar la mort irreversible de l'amistat. D'aquest gest en va sortir un llibre ensucrat titulat: "Del caminar sobre el gel", una bella metàfora a la qual cal acudir quan el viatge és més passió que funció i l'itinerari lent i curvilini es converteix en la distància més dolça entre dos puntets.
(L'acte de desplaçar-se ha estat sempre més important que el moment de l'arribada. Ara, en lloc d'anar als llocs hi anirem anant! A l'hivern es pot començar la marxa cap a aquells indrets que només es poden visitar a l'estiu: la calor del teatre de Bagreuth, els concerts mozartians de Salzburg, deixar-se bressolar...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada