Un petit paper engroguit

Un dia t'adones que res és tan greu. Ens passen coses dolentes i pensem que són la gran desgràcia de la vida, que d'allò mai en sortirem, mai ens recuperarem. I un dolç dia... tornes a sortir al carrer, vas a comprar el pa, fas broma amb la persona que tens al costat, i tornes a la vida. La vida sempre torna.

Petit tobogan de color taronja

De petita sempre li ha preocupat la mort. Tenia una amiga molt dolça, la Benita, i parlaven. S'amagaven sota el tobogan i li preguntava: Benita, ¿cómo nos morimos? ¿nos morimos solos o en grupo? Pero, pequeña, ¡qué tonta eres! ¿como nos vamos a morir todos de golpe? Nos morimos uno a uno. I a ella això no li agradava gens i aleshores parlava amb la seva àvia i aquesta, per tranquilitzar-la, li deia que no es preocupés, que ens moríem per tongades, tots junts, i aleshores venien uns altres a repoblar la terra.