Y... volaron

Hoy me da por tomar un café con leche en un jardín muy bonito. Y contar los diferentes pájaros que tengo en cada dedo. ¡Imaginaos! Y me pilla el camarero. Río a carcajada limpia. No siempre disimulo muy bien... pero en este caso, ¿que tiene de malo contar pájaros en tus dedos? ¡No vale la pena disimular! Vuelvo a reír sin poder evitarlo. Y lo miro.

Y encontré que tenía los ojos de color cigüeña...
¡Qué sorpresa más bonita!

En total: 4 pájaros en cada dedo, que da un total de... (Uno me trajo un sobrecito de azúcar).
"Gracias..." - le dije segundos más tarde.
Y tuve la sensación... que el camarero con ojos de color cigüeña definitivamente se quedó del todo perplejo. Le sonreí.

Él, también.

Sota la tinta hi ha oxigen

                                                            Oxigen sota la tinta hi ha.
                                                            O a la viceversa, com al títol.
                                                            Oxigen... No ho trobau fascinant?
                                                                                               (somriure irònic).
                                                                                                          Cristina Margaret

                                        

I la Nit va caure d'un paracaïgudes

I es desplomà a sobre el planeta Terra. D'ençà d'aquell 3 de Septembre de l'any 1993, la Nit pujà al lloc on perteneixia, al lloc on trobava espai per respirar i acompanyar les estrelles... Res li va fer canviar d'opinió. Els nens es demanaren per què la Nit no va voler baixar pus mai més amb el seu paracaïgudes, per què deixà de ser blau.

           Suposo
                         que és 


millor 
               a cops
                               no saber 


el perquè 
      
        de
     
          les coses.
                                                   

Un somni, el núvol

Des d'avui començo a escriure. He d'escriure totes aquestes coses per poder-les recordar. No sé si en seré capaç, però almenys aquesta vegada vull aplicar-m'hi. Potser val més que faci servir el llapis. No, millor el bolígraf! El bolígraf vermell. Vermell com la sang. Vermell com l'amistat, que és la tinta de les pàgines blanquíssimes de la vida. Jo crec que les úniques coses que val la pena recordar són les explicades amb la sang; la sang no comet errors, i cap professor no els ha de corregir. El blanc d'aquestes pàgines ja no em fa por i ho dec a la Maria: ella, blanca com la neu, vermella com la sang.

Que Déu beneeixi aquesta petita futura amistat ensucrada!

I si potser, amb dos pastissets amb sucre...

També potser un núvol salat...

"Estimam el perfum del núvol. 

El perfum irresistible dels somnis dolços..."

 Per a l'al·lota amb ulls de fada.

Improvització de cafè i sucre

Avui somio elefants amb fronteres. Les fronteres són destins d'elefants que no s'uneixen, tal vegada impossibles d'arribar-hi per la falta del somriure de l'altre elefant, o de les lletres tacades de sucre i cafè del desert que mai s'escriuen ni s'envien. No tothom troba el seu elefant, com tot. I sí el troben, l'altre elefant es taca de cafè o xocolata i somriu, i no torna. O sí. Però com tot.

Trobeu el vostre elefant. No tingueu fronteres, ni lletres tacades de sucre i cafè...

                          Cristina














                                             Margaret

Bajo el mantel de sueños

 Numerosos soñadores viven y se refugian bajo el sol, o bajo una nota musical, o bajo un acordeón... no obstante, cualquier lugar o cosa basta. Cualquier lugar basta para crecer y soñar. Las personas que sueñan bajo un acordeón tienen un corazón diferente. Me explico, estas personas de las que ahora mismo estoy mencionando cuándo ven un acordeón su pulso se acelera, y sonríen al ver ese acordeón. Vi un niño el otro día que dormia bajo un acordeón y pude sentir como su pulso se aceleraba a medida que el sol se vestia de gala. Y imaginaos, que sensación se experimentó en ese mismo y preciso instante...

En canvio, los que sueñan bajo una nota musical tienen otro corazón con melodía incluida. Todos tenemos un corazón que sueña. ¿No lo pensasteis alguna vez? Mi amiga Sandra sueña con el Unicornio que hay pintado en el mantel de la cocina. Es entonces cuándo su corazón le susurró de que era ese Unicornio con el que había que soñar, dormir bajo su mirada. Y así fue, como soñó junto a él esa misma y dulce noche.

Preguntad a vuestro corazón en que sueña y en dónde quisiera él dormir... Hasta vereis el sol vestirse de gala. En ese momento no os olvideis de sonreír. Díselo a tu corazón, ¡por si se queda soñando!


zzZZ...*
Cristina Margaret

Cita al cel?

Esperar dins la botiga a la nit mentres les estrelles volen, tampoc s'està tan malament. Ell les contemplava i es demanava on anirien a parar, què cercaven? No va obtenir resposta. El silenci corria dins seu sense cap camí en concret, mentres els minuts avançaven triumfants. Ell seguia dret, estrellat. Podia escoltar les palpitacions del seu cor a mesura que les estrelles avançaven... I jo em demanava, què esperava dins la botiga acompanyat de tantes estrelles i tant de cel? 


 (Petit detall: Ell tenia un somriure enigmàtic amb cinc puntetes).

Sopa de pa torrat

"En una olla al foc, proseu un litre i mig d'aigua, quatre cullarades d'oli i una mica de sal. Ho deixeu bullir i hi afegiu unes llesques de pa torrat (les necessàries per espessir la sopa). Feu que bulli tot junt durant 10 minuts. Ho tritureu amb el baledor. És una sopa molt econòmica, ja que s'hi utilitzen els trossos de pa que sobren del dia abans. Encara ho faig."Nil.*

Pols estel·lar

Sóc una persona normal amb pensaments normals. O això és el que creia, fins que un dia assolellat, vaig pensar en fer una pizza en forma de cor. Vaig incloure ingredients de tota mena i la pizza finalment em va sortir gloriosa, per sort. (O això també és el que creia). Per tant, no em considero una persona normal amb pensaments normals al segle que visc actualment. I no per la pizza en forma de cor, també podem incloure les ximpleries que m'imagino quan escolto un xarop de violoncels, o quan miro el cel de color maduixa i m'imagino que les estrelles s'apropen més a mi, o també... quan em miro a la gent i me'ls imagino amb cara de gos, o amb bigotis a l'estil Dalí i em ve aquell riure un tant estrefolari i perfumat. Finalment, sóc una papallona amb ulls de color blau fosc universal i orelles de gripau de pell de sal i sucre.

Llavors d'aquest estudi personal sobre la meva "normalitat" i del esplèndid pensament "normal" que tinc, ara us escriuré un seguit de lliçons i un consell solitari que cal tenir en compte:

Lliçó número 1: No us refieu gaire de les estrelles que es mouen i s'apropen a vosaltres.
Lliçó número 2: Si veieu una papallona amb ulls de color blau fosc universal i orelles de gripau de pell de sal i sucre, no us asusteu, regalau-li un somriure...
Consell número 3: Si et tornes boig/boja després d'haver llegit totes aquestes paraules ensucrades amb una olor peculiar a pizza i vols extreure-hi una conclusió exacte, val més que no ho intentis.
Lliçó número 4: En realitat el cel sembla blau, però no ho és.

Cruspireu doncs, una pizza en forma de cor amb formatge de pols estel·lar?
(Va bé per fer ballar neurones!)

Tractat de filosofia felina

"Un llibre americà que es podia traduir com "10 lliçons espirituals que pots extreure del teu gat". L'autora, Joanna Sandsmark, deia al pròleg que els seus dos gats li havien ensenyat a saltar sense caure i a roncar quan se sentia feliç."
"Jo sempre havia associat els gats amb les seves set vides" - deia l'escriptor Francesc Miralles.
I és que la vida felina, és fascinant.


Així doncs, petons d'una mitja felina en procés.
(Malauradament, encara no tinc urpes de colors.)

Si voleu contemplar la bellesa d'un gat...
Us suggereixo: "La pintura del gat", de Galeria Piarte.*

17 minutos

Me llamó mucho la atención el hombre que leía libros en la calle. Este hombre está hundido en la pobreza y en la miseria. Cada día lo observo cuidadosamente. Sobrevive alimentándose de libros mientras el Sol muere y vuelve el día siguiente a nacer. Ese mismo día, pude ver el color crema de sus ojos cuando levantó la cabeza, pude también oler el aroma que desprendía ese libro con grandes páginas y pude observar su carné de biblioteca acariciada por esas manos tristes y abatidas por la soledad. Quizás me equivoco, y este hombre por el cual os hablo era feliz. Feliz porque sus ojos crema pudieron leer esas diminutas palabras a lo largo de esa página por el cual ya había girado, feliz por tener ese libro en sus manos llenas de diminutas estrellas de vida... Feliz por esos 17 minutos que una vez más, pudo saborear y sobrevivir con dulzura.

Y tal vez, pudo ver nacer y morir el Sol 17 veces y nadie lo supo desde entonces...*

Dolça llàgrima

La Primavera ha arribat! La seva dèbil fragància, el seu perfum en forma de núvol, els arbres acompanyats per la seva càlida frescura que els abraça, i els ocells dansen cantant amb les seves melodioses cançons. El Sol perfora amb els seus raigs d'or tot el qui contempli el seu càlid somriure... Tothom contempla el meravellós paisatge. Per uns instants, les angoixes desapareixen com les postes de Sol, com les nits glaçades del Pol Nord, com una dolça llàgrima. Per uns instants, les persones es miren als ulls. Per uns intants, el teu cor ensucrat aclucla l'ull a la vida, i decideix oblidar aquell obscur món que l'oprimia per dintre. Per uns instants, tu somreies, la posta de Sol s'acomiadava amb un esperançador raig de llum, l'ocell retrocedia a la seva llar, i les persones s'intercanviaven somriures plens de cotó de sucre. I jo, per uns instants, he volgut dibuixar-te un somriure amb gust a Primavera...

Cristina Margaret

Petó perfumat

Sents com l'aire bufa ampolles de sabó?
Penso que vol un somriure dolç!
El sents impregnat a la teva pell?
és fresc, pur... dibuixa espirals de colors.

Sents com els teus cabells han canviat de color de cop i volta?
No t'asustis, és la remor dels seus llavis.

I l'aire juga a fer espirals de colors...

Espirals màgiques que s'endinsen al teu cor
creant un somriure espontàni al teu rostre.
Sents en aquests instants un pessigolleig suau al coll?

Respira...
és un petó perfumat...*

Cristina Margaret

Paraules per inventar

"Venus, la de los senos adorados
que nutren de vigor savias y rosas;
la que al mirar derrama mariposas
y al sonreír florecen los collados;

la que en almas y cuerpos congelados
fecunda vierte llamas generosas,
de Eros a las caricias amorosas
ostenta sus ropajes cincelados.

Ella es la fuerza viva, el soplo ardiente
de cuanto sueña y goza, piensa y siente;
de cuanto canta y ríe, vibra y ama.

En el niño es candor, eco en la risa;
en el agua canción, beso en la brisa,
ascua en corazón, flor en la rama."

(Salvador Rueda). *