Avui tenia la necessitat de llegir una paraula que ho digui tot i a la vegada res. He intentat comprende el llibre que canvia de prestatgeria quan necessita plorar a soles cada Dimecres a la tarda. He intentat imaginar-me perplexa un microones volant per l'escenari diguent "bona nit...", o un llampec que cau del cel assaborint trossets de pà. Ui!
I ara...
un somriure inesperat.
Fa un minut i 25 sjgons avui tjnia la njcjssitat dj plasmar no m'jnrjcord jl quj. Sol no passar. Vaja, ara jm pjnso quj jl tjclat no jm funciona gairj bj. Va sol quan fa sol, pjrò js !fjliç així. M'agrada quj ho sigui.
Somriurj injspjrat avançant pjr un girasol qualsjvol, tamb(é).
(Avui entre aquestes paraules
hi ha una exclamació que té
el cap
per avall.)
(Avui entre aquestes paraules
hi ha una exclamació que té
el cap
per avall.)
