Un somni, el núvol

Des d'avui començo a escriure. He d'escriure totes aquestes coses per poder-les recordar. No sé si en seré capaç, però almenys aquesta vegada vull aplicar-m'hi. Potser val més que faci servir el llapis. No, millor el bolígraf! El bolígraf vermell. Vermell com la sang. Vermell com l'amistat, que és la tinta de les pàgines blanquíssimes de la vida. Jo crec que les úniques coses que val la pena recordar són les explicades amb la sang; la sang no comet errors, i cap professor no els ha de corregir. El blanc d'aquestes pàgines ja no em fa por i ho dec a la Maria: ella, blanca com la neu, vermella com la sang.

Que Déu beneeixi aquesta petita futura amistat ensucrada!

I si potser, amb dos pastissets amb sucre...

També potser un núvol salat...

"Estimam el perfum del núvol. 

El perfum irresistible dels somnis dolços..."

 Per a l'al·lota amb ulls de fada.

Improvització de cafè i sucre

Avui somio elefants amb fronteres. Les fronteres són destins d'elefants que no s'uneixen, tal vegada impossibles d'arribar-hi per la falta del somriure de l'altre elefant, o de les lletres tacades de sucre i cafè del desert que mai s'escriuen ni s'envien. No tothom troba el seu elefant, com tot. I sí el troben, l'altre elefant es taca de cafè o xocolata i somriu, i no torna. O sí. Però com tot.

Trobeu el vostre elefant. No tingueu fronteres, ni lletres tacades de sucre i cafè...

                          Cristina














                                             Margaret

Bajo el mantel de sueños

 Numerosos soñadores viven y se refugian bajo el sol, o bajo una nota musical, o bajo un acordeón... no obstante, cualquier lugar o cosa basta. Cualquier lugar basta para crecer y soñar. Las personas que sueñan bajo un acordeón tienen un corazón diferente. Me explico, estas personas de las que ahora mismo estoy mencionando cuándo ven un acordeón su pulso se acelera, y sonríen al ver ese acordeón. Vi un niño el otro día que dormia bajo un acordeón y pude sentir como su pulso se aceleraba a medida que el sol se vestia de gala. Y imaginaos, que sensación se experimentó en ese mismo y preciso instante...

En canvio, los que sueñan bajo una nota musical tienen otro corazón con melodía incluida. Todos tenemos un corazón que sueña. ¿No lo pensasteis alguna vez? Mi amiga Sandra sueña con el Unicornio que hay pintado en el mantel de la cocina. Es entonces cuándo su corazón le susurró de que era ese Unicornio con el que había que soñar, dormir bajo su mirada. Y así fue, como soñó junto a él esa misma y dulce noche.

Preguntad a vuestro corazón en que sueña y en dónde quisiera él dormir... Hasta vereis el sol vestirse de gala. En ese momento no os olvideis de sonreír. Díselo a tu corazón, ¡por si se queda soñando!


zzZZ...*
Cristina Margaret

Cita al cel?

Esperar dins la botiga a la nit mentres les estrelles volen, tampoc s'està tan malament. Ell les contemplava i es demanava on anirien a parar, què cercaven? No va obtenir resposta. El silenci corria dins seu sense cap camí en concret, mentres els minuts avançaven triumfants. Ell seguia dret, estrellat. Podia escoltar les palpitacions del seu cor a mesura que les estrelles avançaven... I jo em demanava, què esperava dins la botiga acompanyat de tantes estrelles i tant de cel? 


 (Petit detall: Ell tenia un somriure enigmàtic amb cinc puntetes).