Una abraçada

L'importància d'un gest tan senzill i tendre...                                                                                   
                                                                                                                                      *                
                                                                                                                                                                 *

                                                                             
                                                                                             Cal estimar.                     
                                                            *

Mots perfumats

"El poeta acostumava a passejar -acompanyat d'una noia-per una plaça on hi havia una captaire. La dona sempre seia al mateix lloc, sense mirar els passejants ni implorar-los almoina, i tampoc mostrava agraïment quan rebia algun donatiu. Tot i que la seva amiga sovint l'obsequiava amb una moneda, Rilke mai donava almoina a la dona.

Un cop, la jove va preguntar al poeta el motiu pel qual no li donava res, i ell va contestar:

-És el seu cor el que necessita un regal, no la seva mà.

Uns dies després, Rilke va deixar una rosa a la mà esquerdada de la captaire. Llavors va passar una cosa inesperada: la dona va elevar la mirada i, després de besar efusivament la mà del poeta, va sortir del lloc brandant la rosa. El racó de la captaire va restar buit durant tota una setmana, després de la qual va tornar a ocupar el seu lloc.

-Però de què ha viscut tots aquests dies, si no ha estat a la plaça demanant?- va preguntar la noia al poeta.

I ell va contestar:

-De la rosa."

.*