Descriure, escriure, riure, re

I per acabar, què millor que un dolç començament?

Obro el petit portàtil, obro el processador de textos.

És buit, no hi ha re.

Ric,
escric,
descric.

*Ambunpoquetd'intratabletatable.

La senzillesa de les coses

M'agrada riure mentre estic escrivint això, de fet m'agrada pensar en un punt. Un punt, que podreu observar sense saber exactament el per què

                   .

                                                                         o sí

Dolça dolçor improvitzada

Sempre hi ha motius per somriure, i a cops és tan delicadament dolç... Que em cauen petites llàgrimes plenes de transparència. Són d'aquelles llàgrimes inesperades, que et surten quan fa un moment somreien, llàgrimes dolçes que somreien. Són aquestes ditades de tristesa que em venen a buscar, quan sento que les persones formen part d'una llàgrima d'un color inexplicable. És quan sento per dins, que la seva vida els hi està passant per davant i ja no recorden l'olor que feien les flors, ja no recorden el so que feia un piano. Tot és tan delicadament fràgil, que he pogut comprende el país de les llàgrimes. He pogut comprende el país de les llàgrimes gràcies a les persones. M'esforço per buscar un sol motiu que els hi fagi somriure, cerco, necessito els seus somriures plens de dolça sinceritat... vull ensenyar aquestes petites alegries que ens convida la vida a veure, que encara em falten moltes per descobrir. Però ja no calen paraules, estic aquí... vindré a donar-te tendresa amb delicades abraçades! Les abraçades són tan necessàries...

Uns ulls brillen i somriuen, mentre algú que no conec, fica un accent a la paraula "poètic."

                                                 

Arrels amb Ç

-Totes les persones tenim arrels, diferents arrels. - li digué, somriguent. Cabells que esdevenen a arrels, arrels que esdevenen a diferents mons interiors que pocs han tingut el privilegi de conèixer. Les persones no podem oblidar les nostres arrels, perquè si fos així, la primera pregunta en forma d'espiral seria d'on prové la raça humana metafòricament o filosòficament parlant i la segona pregunta en forma de doble espiral seria d'on provens tu, qui ets. Les flors tenen arrels, els arbres tenen grans arrels que profunditzen a tot deixant un petit rastre. I saben aprofitar tant el temps, que quan bufa el vent... simplement, ballen! És estranyament important saber observar com les flors i els arbres mantenen les seves arrels, tenir cura quan ploren per la pèrdua d'aquestes mateixes. Arrels és l'única paraula que aquest relat oral té en cursiva. Són tan importants, que fins i tot s'han exterioritzat desde els principis d'uns principis en forma de fils. Fils visibles que tallam amb tisores, fils visiblement invisibles que acariciam amb una pinta i dolç sabó perfumat...

Si ho pensam encara més detingudament, quan ens hem acomiadat d'un sol cabell del nostre cap de manera glaçada i esporàdica, sempre ha fet mal. Però pocs segons abans d'arrancar-te'l, saps ja que aquest fil et farà mal. I és aquest, el que també ha format part de tu. Hi ha fils que decideixen no sortir. Persones que han deixat de tenir fils per boirosos motius que la meva ment encara desconeix.
Però segueixen tenint petites arrels.

- Així doncs... què no és guapo això? - li digué, entre rialles.