Sopa de pa torrat

"En una olla al foc, proseu un litre i mig d'aigua, quatre cullarades d'oli i una mica de sal. Ho deixeu bullir i hi afegiu unes llesques de pa torrat (les necessàries per espessir la sopa). Feu que bulli tot junt durant 10 minuts. Ho tritureu amb el baledor. És una sopa molt econòmica, ja que s'hi utilitzen els trossos de pa que sobren del dia abans. Encara ho faig."Nil.*

Pols estel·lar

Sóc una persona normal amb pensaments normals. O això és el que creia, fins que un dia assolellat, vaig pensar en fer una pizza en forma de cor. Vaig incloure ingredients de tota mena i la pizza finalment em va sortir gloriosa, per sort. (O això també és el que creia). Per tant, no em considero una persona normal amb pensaments normals al segle que visc actualment. I no per la pizza en forma de cor, també podem incloure les ximpleries que m'imagino quan escolto un xarop de violoncels, o quan miro el cel de color maduixa i m'imagino que les estrelles s'apropen més a mi, o també... quan em miro a la gent i me'ls imagino amb cara de gos, o amb bigotis a l'estil Dalí i em ve aquell riure un tant estrefolari i perfumat. Finalment, sóc una papallona amb ulls de color blau fosc universal i orelles de gripau de pell de sal i sucre.

Llavors d'aquest estudi personal sobre la meva "normalitat" i del esplèndid pensament "normal" que tinc, ara us escriuré un seguit de lliçons i un consell solitari que cal tenir en compte:

Lliçó número 1: No us refieu gaire de les estrelles que es mouen i s'apropen a vosaltres.
Lliçó número 2: Si veieu una papallona amb ulls de color blau fosc universal i orelles de gripau de pell de sal i sucre, no us asusteu, regalau-li un somriure...
Consell número 3: Si et tornes boig/boja després d'haver llegit totes aquestes paraules ensucrades amb una olor peculiar a pizza i vols extreure-hi una conclusió exacte, val més que no ho intentis.
Lliçó número 4: En realitat el cel sembla blau, però no ho és.

Cruspireu doncs, una pizza en forma de cor amb formatge de pols estel·lar?
(Va bé per fer ballar neurones!)

Tractat de filosofia felina

"Un llibre americà que es podia traduir com "10 lliçons espirituals que pots extreure del teu gat". L'autora, Joanna Sandsmark, deia al pròleg que els seus dos gats li havien ensenyat a saltar sense caure i a roncar quan se sentia feliç."
"Jo sempre havia associat els gats amb les seves set vides" - deia l'escriptor Francesc Miralles.
I és que la vida felina, és fascinant.


Així doncs, petons d'una mitja felina en procés.
(Malauradament, encara no tinc urpes de colors.)

Si voleu contemplar la bellesa d'un gat...
Us suggereixo: "La pintura del gat", de Galeria Piarte.*

17 minutos

Me llamó mucho la atención el hombre que leía libros en la calle. Este hombre está hundido en la pobreza y en la miseria. Cada día lo observo cuidadosamente. Sobrevive alimentándose de libros mientras el Sol muere y vuelve el día siguiente a nacer. Ese mismo día, pude ver el color crema de sus ojos cuando levantó la cabeza, pude también oler el aroma que desprendía ese libro con grandes páginas y pude observar su carné de biblioteca acariciada por esas manos tristes y abatidas por la soledad. Quizás me equivoco, y este hombre por el cual os hablo era feliz. Feliz porque sus ojos crema pudieron leer esas diminutas palabras a lo largo de esa página por el cual ya había girado, feliz por tener ese libro en sus manos llenas de diminutas estrellas de vida... Feliz por esos 17 minutos que una vez más, pudo saborear y sobrevivir con dulzura.

Y tal vez, pudo ver nacer y morir el Sol 17 veces y nadie lo supo desde entonces...*