Dolça dolçor improvitzada

Sempre hi ha motius per somriure, i a cops és tan delicadament dolç... Que em cauen petites llàgrimes plenes de transparència. Són d'aquelles llàgrimes inesperades, que et surten quan fa un moment somreien, llàgrimes dolçes que somreien. Són aquestes ditades de tristesa que em venen a buscar, quan sento que les persones formen part d'una llàgrima d'un color inexplicable. És quan sento per dins, que la seva vida els hi està passant per davant i ja no recorden l'olor que feien les flors, ja no recorden el so que feia un piano. Tot és tan delicadament fràgil, que he pogut comprende el país de les llàgrimes. He pogut comprende el país de les llàgrimes gràcies a les persones. M'esforço per buscar un sol motiu que els hi fagi somriure, cerco, necessito els seus somriures plens de dolça sinceritat... vull ensenyar aquestes petites alegries que ens convida la vida a veure, que encara em falten moltes per descobrir. Però ja no calen paraules, estic aquí... vindré a donar-te tendresa amb delicades abraçades! Les abraçades són tan necessàries...

Uns ulls brillen i somriuen, mentre algú que no conec, fica un accent a la paraula "poètic."