Esperar dins la botiga a la nit mentres les estrelles volen, tampoc s'està tan malament. Ell les contemplava i es demanava on anirien a parar, què cercaven? No va obtenir resposta. El silenci corria dins seu sense cap camí en concret, mentres els minuts avançaven triumfants. Ell seguia dret, estrellat. Podia escoltar les palpitacions del seu cor a mesura que les estrelles avançaven... I jo em demanava, què esperava dins la botiga acompanyat de tantes estrelles i tant de cel?
(Petit detall: Ell tenia un somriure enigmàtic amb cinc puntetes).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada