Improvització de cafè i sucre

Avui somio elefants amb fronteres. Les fronteres són destins d'elefants que no s'uneixen, tal vegada impossibles d'arribar-hi per la falta del somriure de l'altre elefant, o de les lletres tacades de sucre i cafè del desert que mai s'escriuen ni s'envien. No tothom troba el seu elefant, com tot. I sí el troben, l'altre elefant es taca de cafè o xocolata i somriu, i no torna. O sí. Però com tot.

Trobeu el vostre elefant. No tingueu fronteres, ni lletres tacades de sucre i cafè...

                          Cristina














                                             Margaret