De petita sempre li ha preocupat la mort. Tenia una amiga molt dolça, la Benita, i parlaven. S'amagaven sota el tobogan i li preguntava: Benita, ¿cómo nos morimos? ¿nos morimos solos o en grupo? Pero, pequeña, ¡qué tonta eres! ¿como nos vamos a morir todos de golpe? Nos morimos uno a uno. I a ella això no li agradava gens i aleshores parlava amb la seva àvia i aquesta, per tranquilitzar-la, li deia que no es preocupés, que ens moríem per tongades, tots junts, i aleshores venien uns altres a repoblar la terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada